Quan et vaig conèixer em vas dir que m'estimaves, quan érem casats em volies matar. Estic viva de miracle, ets un mentider

En aquest cas la violencia es fa hacia una dona de part del seu espós. He agafat aquesta imatge ja que em recorda a la personatge principal del llibre, es a dir a Bàrbara Molina, i a més m'ha cridat la atenció. La imatge transmet una intensa sensació de vulnerabilitat, tristesa i sofriment, la qual cosa es pot relacionar amb la situació de Bárbara en el llibre. L'actitud de la dona en la fotografia, el seu rostre marcat per la desesperació i la por incrustada en la seua ment i a més els hematomes visibles en el seu cos, simbolitzen el patiment físic i emocional d'una persona somesa a abusos. Açò s'assembla molt al que Bárbara viu durant anys a mans del seu propi pare, qui la maltracta.

La meua opinió és que és un acte monstruós. Ningú hauria de viure una experiència tan cruel, i és aterrador pensar que algú que hauria de tractar-la bé, com el seu pare, siga en realitat el seu maltractador. Els maltractaments són problemes molt greus que, lamentablement, moltes persones viuen en silenci. Denúncia la importància de continuar investigant les desaparicions, d'escoltar la les victimes.

Em deia : A mi no em manipulis amb els teus plors, ves a plorar fora de casa

Aquesta imatge denuncia la violència psicològica, una forma d'abús que, tot i no deixar marques físiques, destrueix emocionalment. L'expressió de la dona reflecteix dolor mentres que la frase mostra com els seus sentiments són menyspreats. La imatge visibilitza el maltractament emocional i la necessitat de reconéixer-lo per combatrer-lo. M'ha recordat al sofriment de la Bárbara.